L'Ajuntament de Paiporta ha organitzaat un certamen de micro-relats en els centres educatius de la localitat. El motiu dels relats ha d'estar relacionat amb el Dia de l'Arbre: pot ser el protagonista de la història o que la seua presència siga vital per a l'argument.
Els alumnes de l'IES Andreu Alfaro han participat activament en este centamen i el premi arriba als 250€ en material per al centre.
Des d'aci volem agrair la participació massiva d'alguns alumnes del centre que han col.laborat amb els seus relats. Us en pengem una selecció.
EL SALZE
Era de nit. Començà a ploure. Feia olor de terra mullada
en la muntanya. D’entre les ombres aparegué un jove alt i robust.Tenia la cara
amb sang d’haver-se arrapat amb les branques dels arbres, uns arbres que
pareixien monstres en la foscor.
Ella l’esperava confiada sota el salze que tantes vegades
havia vist els seus encontres. Les seues inicials, R i A, emmarcades en un cor confirmaven el seu amor.
Raül havia mentit als seus pares “ No m’espereu
desperts…Arribaré tard.” Almudena “dormiria” en casa de la seua millor amiga….Tots
dos, abans de partir, marcaren amb una navalla en la soca del salze la data que
iniciaria un nou camí en les seues vides: 25-01-16,
Junts per sempre.
Alumnat de Reforç de Valencià . 1r ESO
UN ARBRE
ÚNIC
Anava
en el tren que em portaria a viure amb el meu pare a Londres. Vaig mirar l'hora
i la data en el calendari i en el rellotge. Ja havia passat un any, una setmana
i un dia que els meus pares estaven separats. Vaig pensar en els moments que
vam passar junts… Va passar una mitja hora i vaig començar a comptar quants
arbres passaven. Vaig arribar fins a 5 i després vaig veure un arbre estrany:
portava unes cintes roges i fulles de paper en forma de cor.
“Aquest
arbre és màgic: si poses dues fulles de
paper en forma de cor amb el nom de dues persones i el col·loques en una
branca, les dues persones s’estimaran per a tota la seua vida”, va dir la dona
asseguda al meu costat. Se’n va anar i vaig pensar “ si pose els noms dels meus
pares, s’estimaran una altra vegada?”
Laura Fernández Pérez 1r D
