dimecres, 6 de desembre del 2017

UN CONTE...El desig de Josep, el bibliotecari




            En la meua infantesa molt sovint passejava llargues vesprades amb el meu avi mentre ell em contava històries fantàstiques sobre coses que havia viscut, encara  que de segur la meitat o més no eren certes, però jo era el nen més feliç del món mentre l’escoltava.

            Un dia vam passar per un edifici vell i l’avi Joel  es disposà a começar la seua historieta.          Em digué que de menut eixe edifici era el seu favorit, que era un lloc maravellós, un portal a mons de fantasia, un lloc on podies elegir ser per uns minuts un cavaller; un pirata, un drac, un científic extraordinari,..un lloc on es podien passar hores i hores sense posar fi a la imaginació.

            El lloc feia molt de temps havia sigut una biblioteca i en ella treballava un home al que li deien Josep, un persona molt alegre i d'una energia i vitalitat espectaculars. La biblioteca en el seu temps va ser punt de reunió per les vesprades de tots els xiquets del poble, per escoltar a Josep contar cada dia una història diferent que agafava de les prestageries polvoreses. El meu avi diu que ningú podia, pot ni podrá llegir eixes històries com ell, que aconseguia cridar l’atenció de tothom amb una simpe lectura. Digué que Josep li contava que un dia trobaria un conte en el que llegint moriría i la seua ànima viatjaria dins de la història, que eixe era el seu desig.

            Un dia d’aquells, uns nens van anar-hi a la biblioteca i en entrar van trobar un llibre obert a la tauleta on solia estar Josep. El van buscar per tota la sala, pels despatxos, pel magatzem. Res…no hi havia cap rastre d’ell. Algú recordà les paraules de Josep i anaren a a veure el llibre obert de la seua taula. Llegint, llegint trobaren un personatge anomenat Josep. Del vell bibliotecari,  no se’n va saber res mai més i des d'eixe moment la biblioca segueix tancada.

Adrián Fernández  (3r B)