Maria estava a sa casa llegint un
llibre molt antic que sa mare li havia donat. S´avorria, i molt.Va
encendre la televisió i va aparèixer una xiqueta molt pobra parlant del mal
que ho passaven al seu país: Síria. Explicava que no podien anar al col.legi
per culpa de les bombes que es llançaven
cada dos per tres. No podien eixir de casa, no tenien a penes menjar i el
pitjor era que duien mesos sense rebre notícies de son pare, que estava a la guerra.
Magalí,
que així es deia la xiqueta, ensenyava la seua habitació, on sols hi
havia un xicotet llit i una prestatgeria amb un únic llibre. El llibre era la
possessió més valuosa per a Magalí.
María
es va fixar bé i va descobrir que eixe llibre era el que ella tenia en les
seues mans. Maria
va mirar al seu voltant. Tot
era bonic i molt car. Amb el seu llit d´aigua, la seua
televisió de 47 pulgades, un Ipad, milions de llibres que no s´havia llegit …
De
sobte, es va sentir molt culpable. Volia fer alguna cosa per Magalí i la seua famiíia.Es
va alçar del llit i va anar a buscar sa
mare, Helena. Helena
estava preparant el menjar i Maria la va abraçar i li va agrair tot el que
feien per ella.Li
va explicar tota la història de Magalí. Sa mare va estar d´acord amb
que havia de fer alguna cosa.
Per
la nit van parlar amb el pare de Maria i van començar a pensar.A
la semana següent, Magalí i la seua família estaven volant
cap a València. Maria i el seus pares els havien llogat una casa prop de la
seua per a que visqueren sense problemes fins que acabara la guerra.
Magalí
va començar l´institut amb María. Es van fer molt amigues.Els
pares de Magalí van trobar un treball amb bon salari i després d'uns pocs mesos ja
podien pagar-se ells la casa.
Maria
va deixar de ser tan egoista i gràcies a l’amistat que unia Magalí amb Maria es va formar un gran grup
d´amics entre les dues famílies.
Paula
Hernández Pesado 1º A
