Encetem la publicació en aquest nou curs escolar amb dos textos de tres alumnes de 3r i 1r de batxillerat que amb motiu de la reivindicació contra la violència de gènere han preparat en les classes.
"Para la
major part de la història, anònim, era una dona."- Virginia Woolf.
Al llarg de
la història la dona s'ha vist degradada, seguint ordenes imposades pels hòmens
i sobretot ha sigut vista com a objecte el valor de la qual és inexistent.
Hem sigut
esclavitzades, torturades i assassinades.
També hem
sigut costella, les primeres desertores de la llei divina i pecat original.
Hem sigut
"filla de ...", "germana de...", "dona de ...".
Hem vist com
mentre els hòmens pujaven al punt alt, nosaltres quéiem en picat.
Deia
Escandar que mirara on mirara només veia dones lluitant. Dones carregant, dones
obrint, dones curant...
Ens han
llevat el dret a vot, el poder decidir i inclús la llibertat.
Ens hem vist
frenades, xafades, tancades i martiritzades...
Sempre a
gust dels hòmens, sempre callades, sempre quetes.
Sempre
sotmeses.
La dona és
un clar exemple de lluita i valentia, com per exemple les Panteres negres, les
tretze roses o cada dona que ha donat la seua vida pel poble.
Dones a qui els
claven els colzes perquè no ascendisquen en l'orde social fixat pels hòmens
perquè es deuen a la llar.
Dones que
estimen, divisió sexual del treball, dones que estimen, obstacles per a avançar,
treballs no remunerats, voler i callar.
Dones a qui
obliguem a ser mares, amants, costella, cuineres, putes, educadores, costella
d'Adan, felput 24/7, sempre perfectes, pecat original."
Marta García Barranco 3r A
No sé res...
Jo no sé si t’amenaça.
No sé si t’alça la mà
alguna volta.
No sé si et calles o et
defenses.
No sé si cada volta
t’aïlles més.
No sé si estàs com tancada
a una torre i no vols llançar els cabells.
No sé si et tapes les
ferides ni tan sols qui te les ha fet.
No sé si plores o ja no
queden llàgrimes.
No sé si diferencies el dia
de la nit.
No sé si recordes el que es
riure o veure un somriure.
No sé si ets tu soles o si
les teues cadenes arrosseguen algú més.
No sabem res, però volem
saber-ho.
Conta, parla, crida,
denuncia, actua, però no calles.
Laura Pellús
Elba Martínez
1 BHa
